Barri de Sants, Barcelona. Al local d’assaig, la històrica Companyia Elèctrica Dharma està preparant el concert amb el que s’ha marcat un repte: omplir tot un Palau Sant Jordi al 2023 per celebrar la xifra extraordinària de 50 anys en actiu. Mig segle d’alegria amb una música que ha connectat amb gent diversa i de diferents arrels, aportant melodies i cançons a la banda sonora d’un país. Hi ha il·lusió però també neguit. Es discuteix el repertori, com s’ha de fer i amb qui cal col·laborar. Revisen les fotos, caixes antigues d’arxiu, quin material han d’utilitzar. Saben molt bé que els avala la història, però també que el temps no juga sempre a favor. Funcionen com una família: són amics de l’ànima, però tres d’ells també són germans. Porten tota la vida junts, fins i tot han conviscut plegats. Han recorregut junts tot Catalunya, han fet gira per Espanya i han actuat a racons de tot el món exportant les arrels sonores de la nostra terra.Però també han conegut l’infortuni. El drama de la mort sobtada de dos germans i pilars fonamentals del grup, l’Esteve i el Josep, i el de la mort primerenca d’un germà que es va suïcidar. Què els ha fet resistir? Com han aconseguit mantenir-se units i en actiu tants anys malgrat tot? Hi ha alguna força més enllà de la música que els ha empès a continuar? Només ells saben el secret. La Dharma no és tan sols un grup, és una tribu, que s’arreplega i es fa forta mantenint-se unida, gràcies a la música. Que manté units els presents i els absents. Son un cas únic. Extraordinari. El documental SEMPRE DHARMA pretén treure a la llum els secrets d’aquesta família i entendre el perquè de 50 anys junts, una xifra a la qual han arribat poquíssims grups de rock a tot el món. I la via més natural d’aconseguir-ho és acompanyant als músics en un d’aquells dinars de família que mai s’acaben, quan tots s’ajunten i al cap d’hores i hores de sobretaula surten totes les veritats. Com han fet sempre. Una celebració íntima. Un pretext argumental per descobrir com s’ha forjat aquesta tribu i anar endavant i endarrere de la seva història. Una tribu forta, unida i festiva que s’aplega per sentir-se units, per riure i, de vegades, també per plorar. Perquè la Dharma ha creat una sonoritat pròpia i inimitable, des del seu origen underground sempre ha seguit un camí al marge de les modes, ha sabut alçar-se de cada entrebanc i reivindicar-se sense perdre els orígens, sense renunciar a formar part del llegat cultural d’un país que no pot renunciar als seus propis sons. És un grup que catalitza com pocs músics la memòria acústica col·lectiva, vinculada a celebracions, reivindicacions i actes col·lectius. La banda sonora d’un país. Rere aquesta Dharma, que sempre identifiquem amb l’alegria de les festes majors catalanes, s’amaga una família del barri de Sants de Barcelona formada per 5 dels 7 germans Fortuny (el Joan, el Lluís, la Maria i els desapareguts Esteve i Josep), que han compartit casa des de petits i van conviure en comuna de més grans; l’etern amic de la comuna Carles Vidal; i els músics que s’han afegit a la banda en els últims anys per omplir els buits dels que van marxar: el Pep i l’Iban, que ja són part de la família Dharma. Entre tots ells acumulen una quantitat immensa d’aventures familiars i anècdotes extraordinàries que, més que un grup de música, són un exemple de vida amb comèdia, drama i tragèdia. Una Dharma humanament molt propera i, per a molts, desconeguda. “Una música expansiva, popular, culta i terriblement vibrant.”